Deu anys vaig fer d’hortolà
i sempre un roser regava
i cap fuia li tocava
per por de roses danyar.
Si l’hagués vist mustiar,
hauria anat a cercar
aigo d’es pou de Llodrà,
d’aquella que no és salada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Rosers i roses
Algaida
Assonant
981
II
El dilluns, primerament,
principi de la setmana,
lo que mos darà la gana
perque tot vagi corrent.
El dimarts, fava parada
cuinada amb ossos de porc,
i li heu de pegar fort.
Digau-ho, si no us agrada.
Dimecres, aguiaré
mongetes o moros negres;
això perque tu conegues
amb mi si et camparàs bé.
Dijous, cuinarem ciurons,
qui és s’escudella del dia
i llavò per darreria,
farem altres aguions.
El divendres, per desig,
cuinaré faves ceiades
i bledes blanques mesclades,
i, per darrere, ous frits.
Dissabte us aguiaré
fideus bons amb llangonissa
i tots farem una rissa
i direu si ha sortit bé.
El diumenge, per dinar,
vos aguiaré burbaies.
Los trebais, amb grans riaies,
plegats los hem de passar.
Enmig de quatre cantons
hi cau sa serena espessa.
Dóna beure a sa mestressa
d’En Julià Remendons.
Una paraula, poc costa;
i vós no la’m voleu dir.
Jo voldria ser es mantí,
món bé, de l’arada vostra.