Deu anys vaig fer d’hortolà
i sempre un roser regava
i cap fuia li tocava
per por de roses danyar.
Si l’hagués vist mustiar,
hauria anat a cercar
aigo d’es pou de Llodrà,
d’aquella que no és salada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Rosers i roses
Poble
Algaida
Rima
Assonant
Núm de glosa
981
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es qui té cases a plaça,
està bé, si té doblers;
si no en té, és al revés,
perquè sent olor de peix
i sa talent no s’espassa.
L’amo de Son Sampolí
i l’amo de Son Sampol
tocaven un fabiol
dalt una branca de pi.
Devers es carrer Major
hi havia un empedrat.
Na Marxanda l’ha aplanat
amb renou de retaló.
Tradicionari de Mallorca
