Boveret, alçau, alçau,
i es bous no passaran pena.
En arribar a sa vorera,
paia d’ordi else donau.
D’es cap me’n vaig an es coll
cap avall per s’espinada
i, en venir que l’he acabada,
la desferm i li amoll.
Quan a Sant Juan diran:
“Vet allà ses muntanyeres,
vénen com aufabegueres
regades de tot sol any”.