Tu ja ho ets, homo estufat
i tot tirat de bufanda,
però fas tanta de planta
com una milana blanca
damunt un ase escorxat.
Qui no n'és estat ausent
ni sap què cosa és penar,
que m'ho véngui a demanar,
i jo l'hi diré ben clar,
l'hi diré tal com me sent.
Digau, hermosa sirena,
digau si em voleu bé o no.
De davant l’altar major
n’hi ha que tornen arrere.