Margalida, Margalida,
mai me cans de mirar-tè;
a los meus uis véns a ser
un brot de murta florida.
Oh, pastor, lo bon pastor!
tu em toques i no em fas mal.
M’enterraren dins l’arena
per la flor romanial.
Sa muleta se queixava
i a Na Coloma contà:
-Ton pare em mena a abeurar,
però no em dóna cap fava.