Damunt es gipó que duis
es diumenges, de vegades,
vós hi duis flors encarnades
que em fan espirejar ets uis.
¿Saps què va dir mestre Corb?
¿Saps què va dir an es seu nin?
Que qui té enginy, que camín,
i el qui no en té, que se mor.
Civadeta, civadeta,
que ets de mala de segar!
Voldria tornasses mar
i es camp de blat, sa pleta,
i sa madona, barqueta,
i l’amo per navegar.