Es meu enteniment va
com s’aigo per una teula.
¿Saps què em 'gradaria veure?
Es teu cor damunt sa mà.
Ramell de mes alegries,
no sé com he de campar
perque dins un any hi ha
tres-cents seixanta-cinc dies.
El romaní que hi ha nat
dins la garriga comuna,
cada mes té flor segura,
i en es maig, propiedat.