Jo no faç sinó mirar
cap amunt, devers ses cases.
No veig cabrer ni veig cabres,
ningú que guard bestiar.
Donau cartes i envidau
i no entretengueu es joc.
Encara que sia a•lot,
dins es faldar d’es cassot
d’es pern del món duc sa clau.
¿Vols que et digui, Catanyó,
de quin modo n’has de viure?
No has de plorar ni riure
ni estra content ni felló.