Un aucell de branca en branca
boteja i va generós.
Estimat, ausent de vós,
tota s’alegria em manca.
Mon pare i es meus germans
m’han privada s’alegria;
ells volen que monja sia,
i ells no s’han fet capellans.
Jo no mirava es quarter
d’es soldats, s’altra diassa,
i ara no don cap passa
que no pens en vós, mon bé.