Vaig dar s’amor a una al•lota
pensant que em faria rei,
i ara em fa dur es vestit vei
i m’ha fet fer bancarrota.

¿Saps que som vist un estel
en el cel, i no hi ha massa?
Damunt s’era d’Aubocasse
a tres monges daren vel.

A Ca’s Concos vaig anar
per rallar amb una persona;
vaig quedar mut una estona
quan vaig sentir motejar
que havien de combregar
N’Antonina Rosseiona.
Quan jo vaig sentir tocar
sa campaneta petita:
-Ai!, Senyor, quina visita
que N’Antonina tendrà!-
Quan jo vaig sentir tocar
sa campana i es colís,
es colís sonava allà
i encara com qui el sentís.
Que de trist va essre aquell dia;
que de trist va esser per mi,
com me varen venir a dir
que s’al•lota se moria!
Vaig acabar s’alegria;
no n’he tornada tenir.
Més pena em fé sa mareta
l’hora que vaig arribar,
que em va dir:-Sebastià,
ja és morta sa meva amor,
i ara no hi tenc cap feina.
Se va morir en diumenge
quan sortien d’es sermó.