Una cançó vui dir trista;

Una cançó vui dir trista;
mu mare, no heu de plorar:
Per ventura es meu germà,
amb so fusell en sa mà,
a Ciutat passa revista.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Servei militar

Poble

Felanitx

Núm de glosa

278

Volum

Altres cançons relacionades

Per la garriga neix,
per la garriga canta;
no hi ha cap berganta
que no l’admetés.
La guitarra.

Sa dida que em va criar
va criar una porcella,
i es didot que em dà sa mà
li diuen en Pep Gonella.

Es revells tornen uiastres;
m’hi va dir un garriguer.
Però en quant a ses madrastres,
venturós es qui no en té.