Dues palometes renten dins un riu;
una fa bugada, l’altra fa lleixiu.
El fii del Rei passa, li tira un gall d’or,
li tira pedretes i li fér el cor.
-Roseta, ¿que t’has fet mal? No ploris, ja curaràs!
Els metges de França tots saben curar,
i, si no bastassen, molts d’altres n’hi ha.
Tenen medicines bones per curar.
A l’hort del meu pare, una herbeta hi ha
que es malalts que en mengen tot es mal se’n va.-
Al cap de tres dies, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta, és morta d’amor.
-Tancau la finestra i també el balcó,
perque dins la cambra fa oració.
Na Roseta és mortal, ja no es casaran.
Cavallers i patges endolats ’niran.
I an es fii del Rei han d’acompanyar
com a sa promesa duran a enterrar.

Jo n’he pres tan bon conhort
com no l’haja cap persona.
Qui té trebais i s’hi dóna.,
ell mateix se du a la mort.

Pensant en vós, vida mia,
un vespre no vaig dormir
i dins un ui vaig tenir
sis antenes de molí
i sa torre qui molia
i un barco qui recorria
i un sastre qui cosia
i un moscard qui tenia
es bolic fet per partir.