Altres cançons relacionades
Carta, vés-te’n aviada,
no t’aturis p’es camí
fins que sies entregada
an es saig de Santanyí.
Ramell de mil gallardures,
casa’t, que a mi no em sap greu:
confii que d’es panyo meu
ploraràs ses taiadures.
Aqueixs monyos estufats
que duen dins Santanyí,
es predicador va dir:
“Això no m’agrada a mi,
i trob que los poren dir
gerrets enfarinoats”.
Tradicionari de Mallorca
