Tres som que anam a sa Cova
i a la mort reparam,
i si tots tres hi quedam
Déu sap qui durà sa nova.
Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.
Noltros venim de coir
es sementer d’ets Olors.
A s’oli el fa molt hermós
s’oliva ran d’es camí.