Quin solei tan emplomat cau damunt s’esquena meva! Bartomeu, damunt sa teva, Déu, ¿que se n'és descuidat?
Segada
Artà
Estimada, vós poreu posar sa balança al fi; estirau-la devers mi, que no us ne penedireu.
Juan, si queies soldat, jo de pena em moriria; fins i tot me llevaria estellicons d’es meu cap
Corriola i peu-de Crist és qui m’embossa s’arada Saps quin llaurar fa tan trist ausent de vós, estimada!
