A vint-i quatre de juny,
férem Pasco i devuit festes.
Es favars treien bon brui
i anaven victoriosos.
Fadrins qui anaven gojosos
i ben entonats;
i parlaven d’estimats
elles amb elles.
Mentres tresquen ses capelles,
com fan els passos,
miraven es bergantassos
d’ui de través.
Lo que les castiga més,
mirar com entren.
N’hi havia més de trenta
assentats en es pleguet.
Es diumenges fan rotlet
en es sermó,
que el pare predicador
prediqui a l’aire;
tateix no l’escolten gaire,
casi casi gens.
-¿Què tal? ¿Com va? ¿Com ho tens?
-I tu, ¿que l’esperes?-
Quant ho són bambes, grosseres!
Quan se pensen dur el món,
és el món que les du a elles!
I el dimoniot qui caça
amb uns filats,
tristràs, tristràs,
com qui fer gambes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
9
Volum
IV
Altres cançons relacionades
En Juan i En Macià
mos desferen sa caçada;
trobaren sa sobrassada,
no la se varen menjar.
Si van bruts es moliners
de farina, és honra seva:
per ventura dins ca teva
no n’hi ha entrada fa un mes.
Si jo em feia pescador,
quants de peixos ’gafaria,
si en ’gafava, ne vendria
vint o trenta an es senyor.
Tradicionari de Mallorca
