Mariaina, no en tens gaire,
de porer riure de mi;
que jo sé parlar en llatí,
foraster i mallorquí,
i no m’hauràs per cap caire.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Befa, Relacions de parella, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
5
Núm de glosa
4533
Volum
I
Núm de pàgina
265
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Un pastor ahuca i siula
per aplegar es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies dona per riure.
Si em deies dona per riure,
jo et deia homo per xacota.
Encara que sia al•lota,
jo de tu m’he sabut riure.
Diuen que Na Coll Collassa
braveja que té balcó,
i només té un finestró
que amb penes es cap hi passa.
Tradicionari de Mallorca
