Una dona véia, véia
que tenia nou-cents anys
se va casar amb un jove
que en tenia mil i tants.
Tarantina, tarantina,
¿me vols dir a on tens es niu?
¿Saps a Llubí què teniu?
Molta fam i terra primea.
En es llevant surten dies
i en es ponent llibertat.
Tu ja saps que t’he engegat,
però encara m’aprecies.