Jo segava i tu dormies com sa llebre dins es jaç, emperò no feies cas que un pobre fadrí gastàs s’escarada amb xeremies.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Sineu
508
II
Una al•lota ciutadana que mesurava aigordent, se n’anava més rabent que una ruqueta com brama.
Cada dia surt es sol, cada dia una vegada; sa teva amor, estimada, entra per allà on Déu vol.
Pecat és que aquesta jove se n’hagi d’anar a jornal: mirau-la que du de sal a sa rama de sa cóva!