Vós a Son Cuixa segau,
possessió que no sé,
i jo dins Son Garrover
tanta tristor passaré
com un catiu dins Alger
que de moros està esclau.

Na Rafelona deu dir:
Mon cor rebenta de pena.
Oh, Miquel de sa Fontella,
jo i tu ens hem de despedir.

Tres persones i un sol Déu
hi ha, reals i distintes.
Catalina, enc que te pintes,
En Jaume no serà es teu.