Voldria que Déu posàs
enmig de la mar un armari
i que es conco m’enviàs
de les Indis un canari.
Un cervellet de pinsà
i sa sang d’una titina
i s’amor d’una fadrina,
saps quina cassola fa!
Fadrins, si anau a Canet,
no pugeu a ses lliteres,
que hi ha puces satgeteres
que duen picarolet.
N’hi ha una amb una esquella
que no té por de ningú.
¿Voldràs que hi anem jo i tu
i la durem a bè-xella?