A ses ombres d’un ciprés
és es nostro paradero;
allà hi deixaren es salero,
sa noblesa i es diners.
Tavernera, feis-me un pler,
d’afavorir-me sa mida:
posau suc o llevau vidre,
que se fon sa meva vida
com bec i no el me dau ple.
Es meu parei du la doma
de llaurar i batre bé.
Hi ha fadrina qui té
sa parleria qui toma.