A Espanya hi ha un lleó
antic i fort de barram,
noltros pobres l’engreixam
amb ses gotes de suor;
amb sa contribució
ses nostres forces li dam,
i si un poc mos descuidam
matarà sa nació.
Dues palometes renten dins un riu,
una de bugada, i s’altra de lleixiu.
S’altra cui violetes, són p’es fii del Rei.
Es fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira una pedra; la fér en el cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Els metges te curaran.
Si no basten es d’aquí, es de França ja vendran.-
Pas per un carreró, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta; que Déu la perdó.
No la veig per cap finestra ni tampoc per cap balcó,
sols per una retxadeta fent oració.
D’una dona és que pas falta
per fer es llit en colgar-mè:
si tu ho volies esser,
a los meus uis no en vui d’altra.