Quan som en es Pou d’amunt
jo ja me pos a glosar.
Mestre Miquel, e sfosser,
per genre no me voldrà.
I n’Andreu d’es Colomer,
Son Mas qui està dins Porreres,
sa madona de Banyeres,
ella no hi veu com fa sol.
En Marc i llavò En Palou
i llavò En Lluís Sabater nou
sa pensa esser tot lo món.
Llavò ve el senyor Ramon
qui té mots, sempre en fa roi,
i l’amo de Son Ripoll,
ell qui no té cap riaia.
Son Boioi Alcoraia
sempre fan baraiar es gall.
L’amo En Tesa de Son Vall
sempre tira qualque coça.
Sopes, sopes amb arboça.
Corre tant com un dragó.
En Xim, En Bernat Murtó,
Son Jorbo i Es Riquers
se partiren es doblers
perque varen vendre un moix.
I En Pere Juan Coix
està penjat a ses bigues.
Sa madona de Son Ribes
està dins sa lloriguera,
crida qui crida s’oguera:
-Heu de venir a fer es betlem!-
Bon Jesús de Son Cudem,
que de gloses no en sap fer.
Al•lots, escoltau-ho bé,
que es sermó l’acabaré,
i així tots digau: Amèn.

Quan sa dona es morigué,
que rentàvem sa bugada,
ell va dir a una veinada:
-Dins poc temps me casaré.

Alerta an En Gomis, Gomis,
que En Gomis t’enganarà;
per la vila hauràs d’anar
cantant “miserere nobis”.