Altres cançons relacionades
Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, sa fam.
I noltros no vos tiram,
sinó que encara vos dam,
perque tots som fiis d’Adam:
un amb s’altre s’ha d’amar.
Caín matà es seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això, encara n’hi ha
qui se serveixen d’es bram.
¿Que no sabeu es motiu
de ses al•lotes de Campos?
-Olé! ¿Què tal? ¿Com te campes?
Avenc! ¿Qué encara ets viu?
Pena, per a mi, no és pena;
pena, per a mi, no ho és;
pena qui se converteix
en alegria, no és pena.
Tradicionari de Mallorca
