A mi me’n pren com los cegos
que no veuen la claror.
Jo, per rallar amb s’amor,
caminaria cent llegos.

Molta de gent no sabia
es Garbellet com està.
Quan se pensen acabar,
llavors surt qualque replà
qui és més gran que l’abadia.

Feia un dia com es puny
i jo qui llarg el trobava.
De tant en tant demanava:
Nadal que deu esser lluny?