Déu del cel té sa planeta
de qualsevol cristià.
Margalida, ramell clar,
jo voldria fos demà
veure’t davant un altar
que En Jordi et ’gués de posar
s’anell d’or a sa mà dreta.
Al•lota de Galilea,
es migdia ja és tocat;
si no véns a parar es sac,
tiraré s’oliva en terra.
En tota Mallorca entera
jo no trob qui em vulga bé:
al•lota, prest me’n 'niré
a cercar-la forastera.