Com era al•lot petitó,
que em menaven per sa mà,
ja em començava a mirar
ses al•lotes amb primor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Puigpunyent
Camp Semàntic
Anatomia, Desig, Erotisme i sexe, Infantesa, Joventut
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2681
Volum
I
Núm de pàgina
160
Altres cançons relacionades
-Deixa’m tocar, Montserrada,
sa creu que dus en es coll.
-Toca-la. No ets tot sol:
altres ja la m’han tocada.
-¿Me vols dir qui l’ha tocada,
que no siga jo es primer?
-S’argenter, quan la va fer;
mon pare, quan la’m dugué,
i jo, quan la m’he posada.
Me convendria llogar
unes cases a Ciutat:
veuria es meu estimat
com passaria, format,
amb so sabre an es costat
i es fusell en sa mà.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Tradicionari de Mallorca
