Es senyor de Termenor
i En Pere de Son Cigala
han de fer una barcada
de xinxes, pois i brutor.
Un temps, quan jo festejava
aquella flor sense olor,
no hi anava per amor,
sinó que d’ella em burlava;
i sa mare se pensava
que jo aguantava es timó,
i a jo, per fer de patró,
sa barca no m’agradava.
Es sostre de Can Serralta
anit ha desbarrancat
i n’ha ferit s’estimat
i du es senyal a sa galta.