Em diuen: −¿De qui dus dol?
Tu no fas sa cara alegre...!
–Jo tenc mon pare que em pega
i mu mare que m’engega
i s’estimat qui no em vol.
Som cego de nin petit,
de com mu mare em bolcava.
Considerau, estimada,
de pena si n’he passada,
de trebai si n’he patit!
Del món s’ha romput un pern
i un de nou n’han de posar.
Si m’havia de casar,
més amaria cremar
dins ses calderes d’infern.