Un homo ve i s’espaia
com va a lligar es cavaió,
però una dona, no:
fins que té s’ocasió
no pot fer una riaia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Garbes i cavaions
Sineu
785
II
Ara sa darrera va,
tant si dorm com si és colgada.
Pegau forta sa sonada
i cremau-li s’enramada,
que per ella tot hi va!
Foc aquí, foc allà,
i enmig l’han d’aguantar.
Dues candeles i el calze
–Estelet, ¿quin vent t’ha duit?
–Mestral, qui és vent generós.
De dins Son Real som fuit
per venir a veure-vós.