Tant de bé vui an es Tonis
com an es moros d’Alger.
Ses pedres d’es meu carrer
totes faran testimonis.
Sempre t’ho he hagut de dir:
més valdria que callasses!
Has perdut moltes de caces
per aquest tant de glapir.
A aplegar busques, Mateu,
que ara ve sa primavera;
tu seràs colomí meu
i jo colomina teva.