Set a una ravenissa
no la poren ’rabassar,
per això han ’gut de menar
ses egos de Son Catlar
i euveies de Païssa.
Sa musica està trempada
a punt de solfa major,
i sa casa demanada,
però no ballaran, no.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Dic: Senyor, ¿com no m'hi duis?