Ses dones han afinat
que, en caure en falta, l’avenen;
se casen i les mantenen
com si res mai fos estat.
A dins Son Net deixaré
espines per recordança.
A mi em basta l’enyorança
per tot es temps que viuré.
No et pensis que hagin d’anar
barret en mà peu enrere!
Jo bé me’n puc afluixar
de tu i tots quants n’hi ha
qui governen a ca teva.