Que rebentin muts i sords!
Vós sou sa meva alegria:
per rallar amb vós, aniria
dellà on vénen es tords.
Ja no en teniu sinó anit
i demà vespre una estona,
de jeure dins aquell llit
de sa cambreta redona.
Mestre, bon mestre,
deixau-m’hi anar
a veure ses nines
dalt es campanar.
Repiquen ses campanes,
i tornen repicar,
volten i revolten
i cauen dins la mar.