Quan vaig prendre una escarada
de l’amo de Son Crespí,
tothom me deia: -Martí,
¿pensaràs en Na Macada?
-Ella és lletja i malcarada
i mala de pujar-hí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Escaraders. Escarades
Poble
Manacor
Núm de glosa
255
Volum
II
Altres cançons relacionades
El sen Pere Meravell,
des que som nat, és mon pare;
sa seva dona és mu mare
perque se va casar amb ella.
Com vaig esser enmig de mar,
jo me vaig girar darrera;
vaig dir: “Adiós, Capdepera:
ditxós qui porà tornar.”
Com la mar fa aquell renou,
és senyal que el bou va amb popa.
Germans meus, en pic que topa,
’gafa tot es peix que vol.
Tradicionari de Mallorca
