Enc que vuies o no vuies,
un punt m’has de declarar:
¿quin abre en el món hi ha
que enmig de set fonts està
i no pot rebentar en fuies?
-L’abre n’és el Sagrament,
i cada mes està en flor.
Si li voleu veure es cor,
a l’altar n’està present.

Sa meva amor, per ventura,
deu anar de vega i riu,
i jo tenc d’estar catiu
per damunt el puig de Cura.

Jo estic cansada d’estar
de los meus majors estreta:
sia bord, sia xuieta,
que véngui, que em vui casar.