El món roda com un torn
i rodant se desespera.
Me’n pren com una figuera
carregada de figons.
No me sé explicar, estimada,
gens gens la teva tristor.
¿Vols sebre si et tenc amor?
Aixeca’t de matinada.
Gent de Randa, gent de Randa,
gent de Randa són dolents.
Mal los caiguessen ses dents
la mitat per cada banda!