Carabassa m’han donada,
carabassa menjaré.
La m’han donada molt grossa,
no sé li la’m cabaré!
-No et casis amb tintorer,
perque duràs ses mans brutes.
Casa’t amb velluter
i duràs bones vellutes.
No et casis amb velluter,
perque duràs vellutons.
Casa’t amb un sabater
i duràs bons retalons.
No et casis amb sabater,
que te tirarà sa forma.
Casa’t amb un escolà,
que es campanar fa bona ombra.
No et casis amb escolà,
que te tirarà es batai.
Casa’t amb un mariner
i et durà bon escambrai.
No et casis amb mariner,
perque et tirarà a la mar.
No et casis amb taverner,
peruq eun dia et jugarà.
Casa’t amb un bon ferrer
i ell mateix te forjarà.
No et casis amb un ferrer
si no vols sentir picar.
Casa’t amb un cavaller
i te durà a passejar.
No et casis amb cavaller,
perque cauràs d’es cavall.
Casa’t amb un ballador
i aniràs de ball en ball.

L’amo Andreu de s’Heretat,
guardau bé sa fia vostra,
que, encara que sia escorxa,
no us fieu d’un afamat,
perque jo m’hi he trobat,
de fam desembancalat,
i no deixava cap crosta.

Cada dissabte deman:
–L’amo, deixau-me anar a Artà.
–Per anit no hi pots anar;
altres feines tens, Joan.
Sa camia, la’t duran
aquí, si la’t vols mudar.
–Jo no hi som per sa camia,
enc que mig any la dugués!
L’amo, jo hi som, i no més,
per veure Na Margalida.