Es meu parei va enflocat;
a qualcú li sabrà greu.
Aqueix mocador no és meu
i aqueix altre el m’han deixat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Llaurar - Pareller - Parells
Puigpunyent
535
II
Es gorrions fan: “deu, deu”;
sols no arriben a dotzena.
En tenir sa panxa plena,
ja no en volen a cap preu.
Jo m’he de casar amb un pobre;
mu mare, ¿que no ho sabeu?
Per això vui que em faceu
sabates i molta roba.
Com ella se posa tota,
tota davant es mirai,
“Que som de guapa, carai!
I no festeig, bon rebota!”