Es gorrions fan: “deu, deu”;
sols no arriben a dotzena.
En tenir sa panxa plena,
ja no en volen a cap preu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Gorrions
Puigpunyent
425
II
Amor, quan me varen dir
que estaves dins es sortoi,
mos uis d’aigo feren roi
per porer moldre un molí.
Però com me varen dir:
–Toni Santandreu, fadrí,
negre surt −, Soldado soy!
La bona nit vull donar
a la gent d’aquest carrer,
i a vós, polit roser,
el bon dia per demà.
Al•lotes, ¿que no cantau
en es blat de sa femada?
Ell hi solen dur truitada,
aigordent i vi de trau.