Es gorrions fan: “deu, deu”;
sols no arriben a dotzena.
En tenir sa panxa plena,
ja no en volen a cap preu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Gorrions
Puigpunyent
425
II
S’al•lota diu: -Fe’m ballar
de voltes mitja dotzena.
-¿Vols callar? que tenc s’esquena
que em rebenta, de segar.
Jo passava per ca teva
i tu cuinaves ciurons;
de sa teva galania
jo me’n torc es meus calçons.
A Sóller són ses taronges,
per una que n’he mester.
¿Com pot ser que amb un dobler
facen un convent de monges?