Jo m’he de casar amb un pobre;
mu mare, ¿que no ho sabeu?
Per això vui que em faceu
sabates i molta roba.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Puigpunyent
Núm de glosa
1729
Volum
III
Altres cançons relacionades
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
De tres metles feis es quern;
feis petites ses grapades;
menau sa gent a morrades
com es dimonis d’infern.
Jo passava per ca teva
i tu cuinaves ciurons;
de sa teva galania
jo me’n torc es meus calçons.
Tradicionari de Mallorca
