Altres cançons relacionades
A Son Pastor es fogons
són dues pedres plegades
i ses parets foradades
totes plenes de dragons.
Jo tenia un busqueret
qui volava p’es carrrer;
una dona el me va prendre
i el me va fer sabater.
Dones, si voleu sabates,
es busqueret en sap fer,
fortes com una rabassa
i fines com un paper.
Jo no sé de què t’entones,
mirai de m’enteniment,
que ses paraules i plomes
com aqueixes que tu dónes
a l’aire, les s’en du es vent.
Tradicionari de Mallorca
