Fa trons, raios i centelles
amb llamps de bolla mesclats.
Homo qui va de femelles
té aqueixes propiedats:
com es menuts ha acabats,
refuig o refugen elles.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Trons i llamps
Llucmajor
127
II
Rossinyol de primavera, tu que vas cantant, cantant,
ja diràs a mon aimada que l’esper amb un gros plant.
Les meves llàgrimes cremen, cremen d’un temor molt gran.
Déu no ho vulga que en fos causa un amor i un engan,
que és lo que dóna més pena per un cor enamorat.
Per això és que tant plora, llàgrima viva el meu cor.
Déu no la vulga, vida mia, que endevín per lo que plor!
Rossinyol de primavera, tornaràs cantat, cantant,
ja diràs si mon aimada se recorda de mon plant.
Sa fia duu calces blanques
i son pare malvestit,
i encara sé que li ha dit:
-Vui cadira de profit,
que, de seure a lloc rostit,
tenc crosteres per ses anques.
Es ca gros de Son Garcia
mossega i fa forat.
Patró, jo havia pensat
que l’agafàsseu p’es cap,
i per sa coa En Bernat,
veiam si s’aufegaria.