Sa fia duu calces blanques
i son pare malvestit,
i encara sé que li ha dit:
-Vui cadira de profit,
que, de seure a lloc rostit,
tenc crosteres per ses anques.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Calces
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Cos humà, Família, Indumentària i estètica, Mobles i utensilis, Relació pares-fills, Salut i malaltia
Mètrica
7a7b7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
27
Volum
II
Núm de pàgina
274
Altres cançons relacionades
Ja diràs a lo meu bé,
com ’nireu fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mu mare m’ho comporta,
vestida de mariner.
Tota sa meva grogor
me ve d’una malaltia,
però sa teva negror
no la’t llevarà sabó
ni lleixiu, per fort que sia.
Si us torbau una setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.
Tradicionari de Mallorca
