Sa fia duu calces blanques
i son pare malvestit,
i encara sé que li ha dit:
-Vui cadira de profit,
que, de seure a lloc rostit,
tenc crosteres per ses anques.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Calces
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
Cos humà, Família, Indumentària i estètica, Mobles i utensilis, Relació pares-fills, Salut i malaltia
Mètrica
7a7b7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
27
Volum
II
Núm de pàgina
274
Altres cançons relacionades
Vós me dau queixes, món bé,
de si vos faig mala cara:
sa culpa la té mu mare,
que guapa no la’m va fer.
Ara vénen vostros pares,
marits de ses nostres mares,
pares d’es nostros infants
i marits nostros. Amèn.
Dues dones casades, cada una amb son pare de l’altra.
Si vostra mare no em vol,
ja no hi correran empenyos,
perque jo, de millors duenyos,
sols me n’he posat dol.
Tradicionari de Mallorca
