Al•lota de Montuïri,
una carta t’escriuré
i dedins hi posaré
una flor blanca de lliri.
A damunt Son Amengual
serraren dues formigues:
de ses cames feren bigues
i d’es cos abres de nau.
D’es cap feren dos bufets
per dinar cent criatures,
i de ses llavoradures
feren dos-cents tibulets.
Com no en tenia,
darte’n poria,
i ara que en tenc
no en puc dar gens.
Una al•lota, quan no tenia enamorat, podia donar amor.