Bon ventet de tramontana
és qui alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Bartomeu
darrere aquella muntanya?
Vet aquí possessió
que jo mai anomenava:
amb s’Àguila no pensava,
només des qui hi sou, amor.
El dimoni de sa sorda
va enganar es de Son Marrano.
I En Rafel Mariano
va compondre un canterano
de rels de figuera borda.