Jo voldria que, si proves
de rallar amb atre fadrí,
fesses com un trebolí
de vent, que no en saben noves.

Quan te’n vas a confessar,
¿que no dius an es confés
“Senyor Vicari, jo engreix
de veure un fadrí penar”?

Allà, a la muntanya,
alegre vivia;
d’allà, cada dia,
vos veia, galana.
Vos veia, galana,
amb gran resplendor.
Amoreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
i, si vos torbau,
no em trobareu viu,
no em trobareu viu,
perquè seré mort.
Per una donzella
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir per amor!
Amoreta meva,
i que vos enyor!