Sa lluna encara no és posta;
si alç es cap, la veuré.
Jo cant enmig d’es carrer,
bona amor, davant ca vostra.
Cama-rotja i peu de crist
són qui m’embossen s’arada.
Oh, quin llaurar fa tan trist
lluny de vós, prenda estimada!
Ella duia cinturó
per sa cinta, ben cordat;
tothom n’estava enterat
que era usança de Maó.