Vós sou prenda dolorada
que lo meu cor feis patir;
jo vos voldria tenir
per llençol i per coixí
un any de tira arreglada,
per prenda o per criada
fins a l’hora de morir;
i si deis que no és així,
mirau que em dau a sentir
sa pena més dolorada.

L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.

Vols que et diga, mariner,
tu qui dius aquestes coses,
i n’ets tan bo per fer gloses
com un porc per parar lloves
a’s cap alt d’un garrover.