Vós me dau queixes, món bé,
de si vos faig mala cara:
sa culpa la té mu mare,
que guapa no la’m va fer.
Es puput vui engegar:
que se’n vagi a sa vorera,
i en haver d’espigolar,
puput, ja em vendràs darrere.
Es dia que em vaig casar
no vaig mirar si era pobra,
perque amb diners no se troba
voluntat, si no n’hi ha.