Carta, ves-te’n aviada,
no et 'turis fins a Ciutat.
Si a cas trobes tancat,
revoltaràs sa murada
i no estigues aturada
fins que t’hages entregada
en mans de mon bé estimat.
En entrar, “Bon dia tenga”,
li hem de parlar cortés,
“jo vénc per aquesta prenda,
senyora, que la serveix”.
¿Que no saps que m’enviares,
per divertir-me, un ca?
Per això et torn enviar
canyes d’es mateix canyar,
que, com neixen, són pintades.