Qui n’és causa, bona amor,
que estic a llibre de rei,
d’es cap li surti es cervell
com ses bales d’un canó.
A Ciutat ja no hi ha vall
ni peu baix de sa murada.
Si s’estimat m’ha deixada,
de pena farem un ball.
Jo cada dia dejun,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar,
perque tenc s’al·lota lluny.