Que de traces tens, Maria,
per enflocar aquest capell!
Tant si és nou com si és vei,
li fas cobrar galania.
Heu quedat com un ramell;
vos poreu apreciar.
Un temps jo ho solia usar,
i ara ja m’he dat per vei.
Me’n pren com aquell anyell
que ja se sent per sa pell
ses unglades d’es milà.
Si t’agraden es petits,
an es grans no faràs pressa.
Olla petita, prest vessa;
tot són renyines i crits.