Com vos veig, agraciada,
los meus esperits s’embossen;
si los meus uis ganxos fossen,
ja us haurien enganxada.
Cada dia dematí
an es lloc don una uiada;
si no us veig, prenda estimada,
de pena tenc de morir.
A matances tenc d’anar,
si em convida Na Terrassa.
Un carro de carabassa
no pot dur bótes a mar.