Vós teniu ses mans tan blanques
com lo puríssim paper,
oh diamant vertader!
oh coral de dos mil branques!
Just d’un moscard molt valent,
en feren cent bastiments
i cent llanxes canoneres,
taules, buffets I pasteres,
cent barcos per navegar.
I de lo que vaig deixar,
com ho varen replegar,
me va treure per comprar
Sa Jordana i S’Estepar
i es terme de Son Servera,
dalt a baix de sa ribera
i tot es pinar que hi ha.
Si Déu ho vol, n’hi haurà
per tot un any estellar,
i per formiguers cremar
nou mil anys a una terra.
Enmig de la mar, tres beies,
¿quina mel deuen cercar?
Si jo me pogués fiar
de ses paraules que em deies!