A Espanya hi ha un lleó
antic i fort de barram,
noltros pobres l’engreixam
amb ses gotes de suor;
amb sa contribució
ses nostres forces li dam,
i si un poc mos descuidam
matarà sa nació.
Dones de Biniamar
no me n’he mirades mai;
ma mare no vol fregai,
perque en té, per escurar.
¿Que et deus pensar, diamant,
que En Pere Pau tenga tinya?
Ell és s’hereu de sa vinya,
de ses cases i d’es camp!